La comprovació de valors en la Comunitat Valenciana

Molts contribuents no coneixen que l'Administració Tributària competent, en aquest cas l'Agència Tributària Valenciana (d'ara en avant ATV), pot comprovar el valor declarat com a preu de venda en l'Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats. En cas de no estar conforme, pot girar una nova liquidació per la diferència del valor que segons l'Administració restaria per abonar al fisc.

Actualment, l’ATV inicia els procediments de comprovació de valors basant-se en l'article 57.g) de la LGT que usa com a mitjà “el valor assignat per a la taxació de les finques hipotecades en compliment del que es preveu en la legislació hipotecària”. A pesar que, aquest mitjà de comprovació, no es recolza ni pel Tribunal Suprem, ni pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ni pel Tribunal Econòmic Administratiu Regional de València.

Precisament aquest és el motiu pel qual, si rep una notificació de liquidació de comprovació de valors basada en el citat mètode, ha de recórrer-la, perquè l'aplicació del valor de taxació, no resulta conforme a Dret per a determinar el valor real del bé i en conseqüència determinar la base imposable de l'impost.

Exposat açò anterior, determinem que el contingut del valor que ha de configurar la base imposable en l'Impost de Transmissions Patrimonials, és el del valor real del bé transmés.

El valor de l'immoble per a la taxació hipotecària és independent del valor pel qual es realitza l'operació de compravenda, és a dir, el valor de mercat. Aquest valor obeeix a una finalitat ben diferent de la de fixar el valor real de l'immoble.

L'Ordre ECO/805/2003 de 27 de març de “normes de valoració de béns immobles i de determinats drets per a unes certes finalitats financeres” és la que estableix la distinció entre les finalitats perseguides entre un valor i un altre. Concretament en el seu article 4 diu que el valor de mercat d'un immoble “és el preu al qual podria vendre's l'immoble, mitjançant contracte privat entre un venedor voluntari i un comprador independent en la data de la taxació (…)”, d'altra banda, defineix com a valor hipotecari d'un immoble com “el valor de l'immoble determinat per una taxació prudent de la possibilitat futura de comerciar amb l'immoble, tenint en compte els aspectes duradors a llarg termini d'aquesta, les condicions del mercat normals i locals, el seu ús en el moment de la taxació i els seus usos alternatius corresponents”.

D'això es dirimeix que, de ninguna manera es pot identificar el valor real del bé amb el de taxació hipotecària.

Per part seua, aquest criteri ha sigut acollit tant pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en Sentència 918/2019, de data 5 de juny de 2019, i posteriorment reiterat en Sentència núm. 535/2020, de data 11 de març de 2020.

Motiu pel qual, i a la vista la rotunditat de les Sentències del TSJ de València, el TEAR –qui coneix en primera instància de la impugnació de l'acte– s'ha vist obligat a aplicar el criteri del TSJ de València.

És per això que, tot acte iniciat a l'empara del valor de taxació hipotecària de l'immoble és susceptible d'impugnació, perquè aquest últim no pot integrar la base imposable de l'impost ja que tal valoració atén un fi completament diferent, en conseqüència, l'acte dictat no és conforme a Dret i per tant susceptible d'anul·lació.

Ací poden ampliar informació: https://bit.ly/3pElnsl